Por si hay gente que le apetece escribir

Me presentaré con un texto que escribí...

La meva por (o no) respecte l'any "dinou" (BREU HISTÒRIA NADALENCA)

Deixo apart en aquest escrit als enemics acèrrims del Nadal, col·lectiu símbol de la ressistència al que fa la majoria. Em transformo en una figureta del meu pessebre particular. Ja veig el proper any en bolquers i repasso els mesos passats i tinc una mica de por sobre el meu destí. Potser són els alts soldats romans que em recorden les amenaces i pors que és fàcil arribin aviat de nou. Per altra banda, els animals en llibertat em donen una sensació de pau i tranquil·litat . Per tot arreu, s'observen oficis antics i jo confio en no tenir cap ensurt a la feina.
Els Reis i el seu llarg peregrinatge em traslladen a aquells llargs viatges d'altres anys. Ara, el meu passaport està caducat i no se quan tornaré a veure altres terres. Hi ha qui es obligat a marxar d'on viu a la força, molt pitjor. Del caganer millor no dir res però que no falti a cap pessebre el seu esperit rialler. I que l'estel il·lumini el futur i l'angelet de la guarda que m'ha ajudat aquest any no m'abandoni.
Per fi, que el naixement m'inspiri i em proporcioni il·lusió i confiança. Sospito que els patiments no respectaran aquestes dates tan assenyalades. Tan de bo no em fallin les forces i la gent del meu entorn i que no fugi tot el bo que té la vida per cadascú.