VERANO! NO PERDAMOS UN SÓLO MINUTO. POEMA DE VICENT ANDRÉS

Passà l’estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l’estiu, els tancats de baladres,
els cap-al-tards.

Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne,
humitejant, en joc altern, la sorra,
retrocedint.

Passà l’estiu amb els melons encesos
amb un llum dins, fulgor d’una infantesa,
tot ha passat, com passen certes coses,
amb peus lleugers.

Pasó el verano, los estandartes ardientes, / días de luz y coronados de hojas, / pasó el verano, los cercados de adelfas, / los atardeceres. // Sólo quedo yo, y contemplo la playa / y veo la mar, ritual y solemne, / humedeciendo, en juego alterno, la arena, retrocediendo. // Pasó el verano con los melones encendidos / con una luz dentro, / fulgor de una niñez, / todo ha pasado, como pasan ciertas cosas, / con pies ligeros.