Res no es mesquí (Joan Salvat-Papasseit)

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
ni es fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.
I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Vocabulari:

• Mesqui: Miserable, infeliç; ple de dissort.
• S´ ullprén: Fascinar.
• Isarda: Esquerp, aspre.
• Delit: Viu plaer de l'ànim o dels sentits.
• Clot: Forat.
• Bri: Cosa petita.

Comentari:
Significat: El poema “Res no es mesquí”, un dels més coneguts de Joan Salvat-Papasseit, defineix la seva admiració per la existència, la vida. Papasseit, explorador mogut per l´ intriga, sentimentalista renovador i futurista del avantguardisme havia viscut la seva infància immers en la pobresa, va viure tan malament que en aquest poema ja ens mostra que ha passat tants calvaris que per ell tot es passió, bondat, alegria, vida, bellesa, esplendor, delicadesa, sensualitat, plaer, puresa etc. En el poema dona una imatge d´ home esperançat, un enamorat del món, un amant de la vida (creu que la vida es un cercle etern, has de morir i tornar a néixer). A més la seva infermetat, la tuberculosi, li fan alliberar el seu esperit desitjós de viure, el fan ser molt entusiasta, animat i tindre un optimisme vital.
Les seves intencions de transmetre la seva visió tan tendre de la vida ja comença en la primera estrofa on diu que res es miserable, ni cap hora es aspre, tot esta ple de llum, de claredat, tot es impressionant, tot es fascinant. La segona estrofa, que comença com la primera, tercera i la quarta estrofa, amb “Res no es mesquí”, també el títol del poema, Papasseit ens diu que tot es primavera. La primavera, la estació del any que principia astronòmicament en el equinocci i acaba al solstici d´ estiu, es el moment en que les plantes neixen, per això la primavera simbolitza la vida i Papasseit utilitza aquest recurs per dir-nos que tot es vida, que tot es etern. La tercera estrofa, la més llarga em desperta una profunda intuïció de que Papasseit té una forta relació amb la sensació d´ immortalitat (per tornar a néixer heu de morir). La quarta estrofa, l’última, Papasseit ens presenta una imatge una mica abstracte i mística en la part de “s´ esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit”. La llet al pit, la llet materna, els hi ve a les dones per unes glàndules de una estimulació hormonal especifica que comença durant el segon trimestre de embaràs. Amb això possiblement Papasseit ens vol dir que hi ha un naixement, que naixerà vida. La rosa, a la antiga Grècia flor que simbolitza la bellesa, la puresa i l´ amor etern, al contrari, suposadament s´ esfullarà per que s´ esta morint. Per tant, de nou Papasseit en el quart vers fa referència a la vida i la mort i a que la vida mai acaba.

Tema: “Res no és mesquí” significa que res és infeliç, que res és miserable. El tema del poema es l´ admiració de l´ autor per la vida, per l´ existència, per el bell món i l´ eternitat.

Estructura: El poema està constituït per quatre estrofes, en total hi ha vint-i-sis versos (set a la primera estrofa, sis a la segona, vuit a la tercera i cinc a la quarta) amb predomini de vers hexasíl.labs (especialment a la segona, tercera i quarta estrofa). Hi ha art major (hi ha un alexandrí al vers setè, al onzè, setzè, dissetè, al vers vint-i-tres i al vint-i-sis). La separació d´ aquets versos busquen crear un ritme trencat (primera estrofa: 4, 7, 11, 6, 6, (6 6)12./segona estrofa: 4, (6 6)12, 9, (6 6)12, (6 6)12, 13, 6, 6, 10/ tercera estrofa: 4, 6, (6 6)12, (6 6) 12,13, 6, 6, 10/quarta estrofa: 4, (6 6)12, 6, 6, (6 6) 12).

Recursos expressius: L´ alfabetització, el joc d´ imatges (cal·ligrames), el ritme trencat del versos, el trencament de la gramàtica i la lògica crea sensacions i el poema esta ple de coses irracionals. Papasseit utilitza molt el recurs de l´ ús de imatges poètiques plenes de valor simbòlic (exemple: la primavera es la vida, la seva personalitat també es representada). El vi es dolç com la vida per ell, les onades sempre riuen (mai paren), les fulles no paren de néixer, mort una rosa, pot néixer altre vida. Aquest poema va dirigit ple de admiració a la bellesa de la vida.

Conclusió: Papasseit, en aquest poema ens transmet part de les seves sensacions, la seva visió de la vida. Ens descriu l´ aura de llum amb la que contempla la tendresa de la vida per dir-nos que res es mesquí. En resum, vol dir-nos que la vida es bonica.