LA ViDA
M.cristina, 55
A la vida les primeres bofetades son les que fan més mal.Després d unes quantes no et dolent tant.Et fas més fort i saps amb seguretat que tot passa, i que després de l hivern sí o sí reneix la primavera.
Poema escrit en una d aquestes étapes on et rebeles per rebre bofetades.
Davant l'adversitat
que em vé a visitar
resistiré VIDA.
No podràs amb mi
com vas fer abans
cegant-me de llum
i fent-me molt mal.
Aquest cop,VIDA
en tens massa típa
i et plantaré cara
sense victimíme.
Si em llences al terra
jo m 'aixecaré.
Qué m' ho pintes negre?
dons blanc ho veuré..
Sí em vols veure feble
més forta em faré.
I si vols que plori
jo et somriuré.
Qué he de començar de nou?
em reinventaré.
Qué pessada ets VIÄA
Què t' has cregut
No sóc un guinyol
ni mous tu el fils
sempre que vols.
Davant l 'incertesa
seré un guerrer.
Resistiré
Reneixeré
Creixeré.
Aprendré
i de cada cop
experiència en diré.
Ara, ja no ,VIDA
Ara no m 'enfonsaràs
que et miro amb interés
i vitalitat
0 
321 
