LA ViDA

A la vida les primeres bofetades son les que fan més mal.Després d unes quantes no et dolent tant.Et fas més fort i saps amb seguretat que tot passa, i que després de l hivern sí o sí reneix la primavera.

Poema escrit en una d aquestes étapes on et rebeles per rebre bofetades.

Davant l'adversitat

que em vé a visitar

resistiré VIDA.

No podràs amb mi

com vas fer abans

cegant-me de llum

i fent-me molt mal.

Aquest cop,VIDA

en tens massa típa

i et plantaré cara

sense victimíme.

Si em llences al terra

jo m 'aixecaré.

Qué m' ho pintes negre?

dons blanc ho veuré..

Sí em vols veure feble

més forta em faré.

I si vols que plori

jo et somriuré.

Qué he de començar de nou?

em reinventaré.

Qué pessada ets VIĐA

Què t' has cregut

No sóc un guinyol

ni mous tu el fils

sempre que vols.

Davant l 'incertesa

seré un guerrer.

Resistiré

Reneixeré

Creixeré.

Aprendré

i de cada cop

experiència en diré.

Ara, ja no ,VIDA

Ara no m 'enfonsaràs

que et miro amb interés

i vitalitat