NO DEIXIS MAI DE SOMIAR
M.cristina, 55
Poema escrit quan les meves files eren petites i jo "la mami" ho representava tot.
Em veus com un roure.
Sóc fon de saviesa
alegre Deesa
que tot ho sap.
Tinc moltes respostes
a les preguntes
que sempre em fas.
Sóc cova on aixoplugar-se
tan confortable
com núvol de cel.
Tinc gran valor
al meu costat
no existeix la por..
Aquesta que veus..
Aquesta que et penses.
Aquesta no sóc..
Tinc tanta por
o més que tú.
No tinc resposta
per a moltes coses.
Quan més conec el món
menys el comprenc,
perdent l'innocència
per l'absurditat.
La mort?. Qui és Déu?
existeix?
per qué les injusticies
i les malalties
de la pobre gent?.
I tú?
La vida és preciosa .
Els ocellets canten
la mar, qué salada
la pluja molt xula
que estrenes paraigües.
I jo?
Sóc un gegant
que no deixa a la bruixa
que et faci cap mal.
Tlu?
Una princessa
de contes de fadas
vius al castell
i ets la més maca,
Somia, Petita somia
que ja seràs gran,
i no tindràs respostes
per a moltes coses.
Somia ara. Somia sempre
La vida et será més bonica
malgrat l absurditat
