Cada pel·lícula que veiem, cada història que ens expliquen ens implora que l’esperem. La sorpresa del tercer acte. La declaració d’amor inesperada. La excepció a la norma. Però a vegades, estem tan obsessionats/des en trobar el nostre final feliç que no aprenem a llegir els senyals. A diferenciar els que ens estimen, dels que no ens estimen. Els que es quedaran, dels que se’n aniran.
I potser aquest final feliç no inclou una noia meravellosa, potser acabes tu sol, refent-te com pots i tornant a començar i alliberant-te per alguna cosa millor que es pot presentar més endavant. Potser el final feliç és simplement tirar endavant. O potser el final feliç, és aquest, saber que malgrat totes les trucades no tornades, malgrat tots els desenganys, malgrat totes les ficades de pota, i els senyals mal interpretats, malgrat tot el dolor i la vergonya, mai no has perdut la esperança.
...637057570