Visita al museu municipal de nàutica del masnou, i després bany

L’increment de la navegació durant la segona meitat del segle XVIII va exigir un nombre més alt de professionals titulats i la creació de centres docents als pobles costaners del Maresme i a Barcelona.

Els pilots havien de tenir coneixements de nàutica, astronomia, idiomes, legislació i maniobres per poder conduir les embarcacions. Havien de fer càlculs matemàtics i físics per determinar les distàncies de navegació i el temps. La ciència sempre ha procurat instruments als mariners perquè els viatges fossin més fiables i segurs.

El museu acull una col·lecció important d’aquests objectes: bitàcola, cartes nàutiques, derroters, diaris de navegació, sextants, octants, rellotge solar...

Els germans Jaume, Josep i Pere Villà i Serra, fills de Vilassar, l’any 1860 van instal·lar al Masnou una escola privada, coneguda com a Estudis de Vilassar.

Per sol·licitud de l’Ajuntament del Masnou, el 27 de novembre de 1869 la Universitat de Barcelona autoritzà la creació d’una Escuela Libre de Náutica, que va passar a ser declarada «establecimiento público».

Les dificultats per mantenir-la van fer que l’Ajuntament aprovés la supressió de l’escola, que no es va fer efectiva fins a l’any 1881. Els alumnes del Masnou es van incorporar a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

El fons marí és de substrat sorrenc, amb presència d’alguns alguers de fanerògames marines i afloraments rocosos. Aquí veiem les diferents espècies marines que podem trobar al fons del Masnou (medusa, besuc, cargolí, etc.) i la col·lecció de diverses espècies de fòssils marins.

El Museu conserva una col·lecció important de peces arqueològiques des del neolític i especialment de l’època romana, fruit de les excavacions dutes a terme a la rica vil·la romana de Cal Ros de les Cabres.

La comarca del Maresme, per les seves característiques climàtiques, geogràfiques, naturals i estratègiques, va ser un espai habitat des del neolític, tot i que no es pot parlar de veritable ocupació del territori fins a l’aparició dels ibers, que s’instal·laren en poblats dalt dels turons de la Serralada Litoral.

L’any 218 aC s’inicià la conquesta romana i les terres de la península Ibèrica passaren a dependre de l’imperi Romà. El Maresme, i també tota la Laietània, va tenir un paper molt important en el comerç marítim de l’època i es va especialitzar en la producció i l’exportació de vi.

El càlcul de la latitud no va representar cap problema gràcies a instruments com els sextants i octants i les taules matemàtiques.

El problema era trobar una manera fiable de determinar la longitud, que es feia a través dels rellotges. A partir de la segona meitat del segle XVIII, es van construir cronòmetres marins de gran precisió.