Gran Teatre del Liceu, La Rambla, Barcelona
A las 19h al davant de la porta principal
Entradas: Cada uno se gestiona sus entradas, en la web del Gran Teatre del Liceu. (Más información por privado)
Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cí non del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense í nima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi.
El Liceu recupera la producció que obria de nou el teatre després del catastrí²fic incendi del 1994. Signada per Núria Espert, l’í²pera se situa a la ciutat imperial de Pequín, on la princesa Turandot protegeix la seva virginitat sota un jurament: només es podrí casar amb aquell home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarí . Qui fracassi morirí . El rí¨gim i la tirania d’una dona incapaí§ d’estimar, que es nega a convertir-se en humana, que prefereix ser una institució i que imposa un estat de vigilí ncia en el qual els homes són sacrificats.
Una escenografia monumental, evocadora i orientalista, i un entorn summament rígid i opressiu, ple de bellesa i equilibri formal, amplifiquen l’í¨pica de la histí²ria.
Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milí el 1926 va ser una mena de rí¨quiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’així², va morirâ€.
El final d’Alfano es va convertir en la norma en els teatres d’í²pera de tot el món, perí² és precisament en aquesta indefinició dramatúrgica on Espert posa el seu segell: un desenllaí§ basat en la sumptuositat i en els rituals de la cort xinesa on Turandot, després de reconí¨ixer que l’amor la domina i l’afebleix, prefereix suí¯cidar-se abans que lliurar-se a l’estranger. Massa esquerdes irreversibles dins del seu cor al costat d’un príncep amb set d’heroi que somia mentre exclama “Vincerí²â€.