Tot allí² referit a la histí²ria del calendari romí  i la seva transmissió fins als nostres dies és de gran complexitat, sobretot per a nosaltres, acostumats a un sistema de nominació dels dies del mes veritablement simple: cada dia rep el nom del número que ocupa al conjunt del mes, generalment amb un numeral cardinal millor que ordinal: un de gener, dos de febrer o quinze de febrer o tres de marí§â€¦

Els romans es referien als dies del mes de manera molt més complicada, no en va el calendari és un instrument religiós per determinar sobretot les festes religioses. í‰s per així² que el pontí­fex o sacerdot l"encarregat de la seva determinació en molts aspectes.

En primer lloc dividien el mes en tres perí­odes: kalendas , nones i idus que en principi es corresponien respectivament amb la lluna nova, la lluna mitjana i la lluna plena. Així² vol dir que no coneixien la divisió en “ setmanes ”, que no es va imposar en realitat fins a l"emperador Constantí­.

Les kalendas , (paraules que alguns relacionen amb kalare = anomenar ) indicaven el principi del mes, quan apareixia la lluna creixent, i per tant corresponien al dia 1.

Les nones indicaven el primer quart de lluna i es corresponien amb el cinquí¨ dia dels mesos de Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre i Desembre; i amb el setí¨ dia dels mesos de Marí§, Maig, Juliol i Octubre.

Els idus indicaven la lluna plena i es corresponien amb el dia 13 en els mesos en quí¨ les nones queien el dia cinc i amb el dia 15 en quí¨ les nones queien el set

A aquestes fites de cada mes es referien de forma adjectiva; és a dir, al dia 1 de gener l"anomenaven “ Kalendae Ianuariae; calendas eneras" , dirí­em, encara que amb la terminació corresponent al cas ablatiu de circumstí ncia de temps “Kalendis Ianuariis ”; a l"1 de febrer l"anomenaven “ Kalendae Februariae; calendas febreroas" , dirí­em; al 5 de gener l"anomenaven “ Nonae Ianuariae ”; al 7 de marí§ â€œ Nonae Martiae ”.

Al 15 de marí§ ( dia en quí¨ va morir assassinat Juli Cí¨sar l"any 44 aC .) en diuen “ Idus Martiae ”.

“ Cuida"t dels Idus de Marí§ â€ és precisament el que un endeví­ va aconsellar a César, a qui no va fer cas, i des de llavors la frase ha quedat com a prototip d"advertí¨ncia i consell de prudí¨ncia davant d"una situació que s"anuncia perillosa.

" Ad kalendas graecas " és una frase proverbial llatina que significa literalment " per a les calendas gregues ", perí² com els mesos grecs no tenen calentes el que en realitat significa és " per mai ".

Així² certament sembla complicat, perí² és molt més complex com s"anomena la resta dels dies del mes. Doncs bé, sempre es denominen per referí¨ncia al moment clau (kalendes, nones, idus) posterior. í‰s a dir, compten els dies que falten, tenint en compte el punt de partida i d"arribada, fins a la fita posterior.

Així­ el dia 2 de gener era el “ sisí¨ dia abans de les nones de gener ”, és a dir “ davant diem VI Nonas Ianuarias ”; el dia el 16 de Gener, tenint en compte que gener té 31 dies, serí  el dia “desí¨ setí¨ abans de les kalendas de febrer ”; en llatí­ â€œ davant diem XVII (decimum septimum) kalendas februarias ”; el dia 17 serí  el dia setzí¨ abans de les kalendas de febrer ( davant diem XVI kalendas februarias ) i així­ successivament. Només al dia anterior de cada fita ( kalendae, nonae, idus ) se l"anomenava “ pridie = el dia d"abans ) i al segí¼ent “ postridie = el dia després ”. “ Vespra ”, deriva de “ vesper ”, paraula llatina que significa “ vespre ”, naturalment de l"anterior al dia segí¼ent.