La Rambla, 74, Barcelona
Primer piso sala exterior,derecha escalera.
"Cií¨ncia i dogma"
Un dogma és un fet que és dona com a cert i és inqí¼estionable. Un dogma no admet dubtes.
En canvi, la cií¨ncia és el dubte constant. S"assembla a la filosofia en el fet que tant el filí²sof com el científic sempre es fan preguntes, i es qí¼estionen fins i tot aquelles deduccions a quí¨ han arribat.
Un científic segueix aquest passos:
Primer observa un fet, es pregunta el perquí¨ i elabora una teoria
Després busca proves que recolzin aquesta teoria, si no les troba l"abandona, perí² si les troba, experimenta fins a comprovar si la teoria pot ser certa.
En aquest cas, pública el seu experiment. Les proves han de ser validades per altres científics en condicions semblants. Si així² no passa, la comunitat científica no accepta l"experiment, i no dóna com a ví lida la teoria.
Per posar un exemple, quan ens diuen que l"Hospital Clínic de Barcelona ha provat amb í¨xit un determinat medicament, no vol dir que aquest medicament sigui el remei que han buscat. Ho serí quan altres centres hagin arribat a les mateixes conclusions.
Aquest exemple serveix per a qualsevol branca de la cií¨ncia. El fet de ser un premi Nobel no dóna garanties d"acceptacií² d"una teoria, com va poder constatar Einstein, admetent errors en teories seves.
No podem parlar de dogma científic, és un oxironom. Tampoc podem parlar de cií¨ncia oficial, ja que les conclusions científiques canvien constantment amb les rectificacions de teories anteriors. Sí que podem parlar de persones dogmí tiques que s"autoanomenen científiques, perí² que els seus experiments no han pogut ser validats per ningú.
Estem en un debat filosí²fic, intentem seguir ara amb la ment oberta, com fan científics i filí²sofs.