Ruta circular por la serra de busa solsonés

Hola a todos:

Por favor, leed atentamente todas las indicaciones antes de decidir si os apuntáis.

El próximo sábado 4 de mayo os invito a acompañarme a una ruta de senderismo circular que haremos por la comarca del Solsonès.
La invitación implica que el organizador no obtiene ningún beneficio económico y que cada participante es responsable de sí mismo.

Nos desplazaremos con los coches de los participantes que pongan a su disposición su vehículo y los gastos se dividirán entre los ocupantes de los mismos incluido el conductor. Cada conductor decide el coste del vehículo pero como referencia se suele contar 0,20 €/km peajes si procede.

Todos los participantes tendréis que facilitarnos vuestro lugar de partida, si disponéis de vehículo o necesitáis plaza y vuestro teléfono para meteros en el grupo concreto de la salida porque desde dicho grupo se coordinan los coches y se da la información más relevante para realizar la ruta.

Os detallo información de la ruta para que os ayude a valorar vuestra posible asistencia:

Distancia total: 19,79 kms
Desnivel acumulado: /-1.093 metros
Dificultad: Moderado

://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cingles-de-busa-cogul-capolatell-preso-de-busa-pas-escala-grau-orriols-balma-del-xalet-graudescales-12756982

Recordad llevar calzado adecuado para la montaña, ropa de abrigo, crema solar, gafas de sol, palos si estáis acostumbrados a llevarlos y la comida de la excursión, así como un mínimo de 3 litros de agua.

Gracias por vuestra colaboración.

Descripción de la ruta y datos de interés:

ALTIPLÀ DE BUSA: Cingles de Busa. Cogul, Capolatell- Presó de Busa, Pas Escala Grau Orriols, Balma del Xalet, Graudescales Serra de Busa, Navès, Solsonès. 

Avui hem fet una ruta que podria estar en les top ten de rutes fantàstiques, solitàries, d’amplitud de vistes i amb amplitud d’indrets curiosos a ressenyar. És una ruta per prendre-se-la amb calma i fruir-la. 

En aquesta excursió gaudirem d'àmplies vistes a les valls circumdants Vall d'Ora, Vall de Lord: Sant Llorenç de Morunys, Pantà de la Llosa del Cavall, tossal del Santuari del Lord... passant arran d'espadats imponents, muntanyes i racons de gran bellesa. Es repara la plàcida solitud de ser "a les quimbambes". 

És un entorn màgic entre penya-segats, llegendes de Guifré el Pilós i la Guerra del Francès. La Serra de Busa forma un ampli altiplà, al mateix temps que una illa natural que rep el nom del Pla de Busa, tallat per tots els costats per les seves altes cingleres. Impressionant la Roca Encavalcada, el Serrat de la Llebre, el Cogul un dels 100 CIMS de la FEEC, el Capolatell o Presó de Busa... etc. 

Fins no fa gaire temps, en aquests indrets només s'hi podia accedir per corriols i pels coneguts "GRAUS": camins d'ascens que aprofitaven les zones més franquejables de la paret fins a superar el cingle. A la nostra ruta passarem per el Grau dels Orriols, amb la famosa ESCALA DE BUSA, ben vertical. 

 
ACCÉS: Monestir de SANT PERE DE GRAUDESCALES, solitària joia del Romànic s. XI, pertanyent al municipi de Navès. Entorn amb una gran sensació d’aïllament. Ja arribar al monestir de Sant Pere de Graudescales és tota una excursió amb el vehicle. 

RECORREGUT ruta en sentit anti-horari: 
- Sortim de Sant Pere de Graudescales i travessem la pista per la que hem arribat, pujant per un corriol del Camí Vellal costat del torrent, que s’enfila molt dret ; 
- GRAU DE SANT PERE o de L'ESGUERRAT: anem pujant amb panoràmiques vistes ; 
- Cruïlla: girar dreta, corriol poc visible. 
- LES COLLADES: cruïlla de pistes i cirerer amb branca apuntalada amb pedres. 
- Bifurcació: seguim pista. 
- Pista "Grau de les Colaldes" clariana: ens desviem de la pista per un corriol a la dreta. 
- Cruïlla camí del "Grau de Vilamala": continuem pel mig corriol poc visible que va ran del cingle. 
- ROCA ENCAVALCADA: per accedir al cim, cal baixar fins una roca encavalcada, aeri. 
- SERRAT DE LA LLEBRE fita; 
- Collet pal PR Enllaç PR que ve de Sant Llorenç Morunys; 
- Serrat del Cogul o El COGUL 1526 m.a; 
- MIRADOR CREU DEL CAPOLAT bústia i plafó muntanyes fet de rajoles: Vistes a Sant Llorenç de Morunys, l'embassament de La Llosa del Cavall, el tossal del Santuari del Lord... Del Mirador veiem un Grau interessant de fer, que baixa cap a la Baga de Trassera i Mas Trasserres. 
- Ens desviem cap a la Presó de Busa. Al peu de l'inci del corrio hi ha els "2 guardians": alzines al peu corriol cap al Capolatell. 
- Pont penjat inclinat 'LA PALANCA', d'uns 8 metres. 
- AVENC Nº1 del CAPOLATELL. Esquerda de -115 m.p. desgrimpable uns metres. Hi ha un dimoni vermell pintat en un dels blocs de davant l'avenc. 
- EL CAPOLATELL o PRESÓ DE BUSA: A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant la Guerra del Francès. 
- Casa Vila ; 
- FONT DE BUSA natural: raja ; 
- Ermita de SANT CRISTÒFOL DE BUSA, s.XII ; 
- Bassa ; 
- Corriol: desviació ; 
- CA L'ARTILLER casa ruïnes i bassa ; 
- CINGLES DE BUSA, imponent cinglera de conglomerat, que forma un altiplà cap a la dreta, a l'extrem del cingle, tenim la torre de La Guàrdia -opcional-; 
- Bosc de pi roig ; 
- MIRADOR DE LA BARTOLINA Pla de Busa: àmplies vistes al Cadí, Pedraforca, Ensija, els Rasos de Peguera, Serra del Verd... 
- Pal indicador del Memorial Democràtic: tram equipat "CAMI DE LES ESCALES" passos aeris "Ruta del Pla de Busa a la Vall d'Ora pel Camí de les Escales Tram equipat. Camí amb passos aeris. Extremeu la precaució". 
- GRAU D'ORRIOLS: Canal de baixada amb tram encaixonat i graonets graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram força vertical que desemboca en una escala: l'"ESCALA DE BUSA" escala metàl•lica d'uns 6 metres d'altura. ; 
- Ara som al peu del cingle, on seguirem un camí mil•lenari que aprofita replans, cornises i canals per anar perdent alçada. 
- BALMA DE CAL CABRERÓ: balma de 2 colors Balma roja ; 
- BALMA AMB EDIFICACIONS molt gran ; 
- Creuem El Pujol, masia important. 
- FONT DELS REGUERETS natural, raja. Amb banc de fusta ; 
- Pal indicador: desviació. 
- Petita cavitat ; 
- Cascada tosca tipus Barbot Negre de Riells, o Degotalls de Vidrà, o Tosca del Pinetar, de Vallfogona. 
- Pal indicador: cruïlla "trams equipats" a la Balma del Xalet; 
- Corda passamà 
- BALMA DEL XALET, amagatall d’emboscats durant la guerra civil espanyola 1936.1939, recentment senyalitzada dins dels Espais de Memòria del Solsonès, hi ha un plafó informatiu. Vistes a la Vall d'Ora. 
- Marrades ; 
- Pal indicador: deixem Val d’Ora a la dreta i girem a l'esquerra no indicat. 
- En el darrer tram caminarem per una catifa fulles, paral•lels al Riu Aigua d'Ora, veiem tolls caos... remor aigua...Passarem per la FONT DE L'AUBA, el pont sobre el riu... i ja arribarem al final de la ruta. 

 
CURIOSITATS: 
La SERRA DE BUSA, altiplà encinglerat, és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible a causa de les agrestes parets de formes montserratines que la formen. El punt més elevat és el cim del Cogul 1.526 m, al Serrat de les Graelles. Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè fa uns 25 milions d'anys, a l'antiga línia de costa del llac de la depressió de l'Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s'estén al Prepirineu des del coll de Comiols Serra del Montsec fins a la Quar Berguedà. Els materials més tous han facilitat l'erosió a la vall de Lord, al sud de Busa i han deixat totalment aïllat l'altiplà, que està enlairat a una altitud d'uns 1.300 metres, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates. La Serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres, s'estén des de la Valldora, a llevant, fins a la vall del Cardener, a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa, on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants i l'església parroquial de Sant Cristòfol amb llinda del 1758. El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret talaia inexpugnable, justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès. 

SANT PERE DE GRAUDESCALES és una església romànica situada a la Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, un veïnat del municipi de Navès Solsonès, Lleida, situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà, a la falda dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins. El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna. Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració. Declarada Bé cultural d'interès nacional. http://www.naves.cat/turisme.php?start  

La "PRESÓ DE BUSA". Durant la Guerra del Francès o Guerra per la independència 1808-1814, l'agulla aïllada a Serra de Busa va servir a la resistència catalana, de presó per els soldats francesos capturats, ja que l’aïllament del Capolatell envoltat de penya-segats feia impossible la seva fugida, tot retirant la palanca de fusta. La tradició afirma que hi havia desesperats que es llançaven al buit cridant «Mourir à Busa et resurgir à Paris» Morir a Busa i ressorgir a París. Durant la guerra civil del 1936 va servir d'amagatall als habitants de Busa. Actualment, una palanca metàl•lica de 8 metres de llarg substituta d'una antiga passarel•la de troncs, permet superar l'esquerda que aïlla les dues agulles que formen el Capolatell. 

AVENC Nr. 1 DEL CAPOLATELL: Important esquerda de 115 m. de fondària a la serra de Busa Solsonès. Recorregut: 420 m., en conglomerats. Es troba al bell mig de l'agulla més occidental, a l'esquerra del corriol principal que, venint de la passarel•la de ferro, creua tot el Capolatell d'E a O. Boca de 60 metres allargada amb amplades màximes de 2 a 3 metres, presentant un desnivell que baixa des dels 1307 fins als 1295 metres d'alçada. De morfologia tectònica. Les esquerdes del Capolatell són conegudes des de temps immemorials. La primera referència espeleològica sobre el Capolatell i les cavitats apareix a mitjan 1967 EspeleoSie nº 1, quan membres de la SIE – CE Àliga visiten la zona el mes d'abril d'aquell any i sondegen algunes de les esquerdes i diuen haver arribat a uns 100 metres de fondària en una d'elles. No fan cap topografia ni arriben a batejar cap de les cavitats.