Esmorzars filosòfics.tertulia en el cafè de l-òpera. tema: -pensar diferent filosofia del dissentiment- toni rifé. 11:30

Tertúlia amb moderador.

Tema: "Pensar diferent ( filosofia del dissentiment) presenta Toni Rifé.

Pensar diferent (o una filosofia del dissentiment) - Toni Rifé.

Aquest tema me"l ha suggerit el visionat d"alguns videos del filòsof Diego Fusaro (Torí,

1983). Voldria propossar una reflexió sobre la nostra societat o, atès el fenòmen de la

globalització, sobre el món en el que vivim, i la nostra actitud, tant personal com

col.lectiva, enfront del Poder i els seus mecanismes, insidiosos alhora que implacables,

sobre les nostres conciències.

Ens creiem lliure pensadors, però crec que no ho som. Moltes de les nostres

suposades opinions, són meditades, genuïnes, o no deixen de ser el ressò d"opinions o

consignes alienes que repetim com lloros que han après bé la lliçò? A la tertúlia sobre

la normopatia (impuls obsesiu que senten algunes persones per adaptar-se a les

convencions socials i aconseguir així una validació i aprobació social permanents), ja

varem tractar sobre aquest tema, però penso que val la pena tornar-hi aprofondint, si

més no, en la vessant política d"aquest sotmetiment a la normativa imperant i que prèn

la forma de consignes habilment camuflades (què pensar, de què preocuparse, en què

fixar l"atenció, què dir, què fer), que ens arriben desde la piconadora ideològica de que

disposen les elits a travès dels mitjans de comunicació.

Cal recordar que el motor de la Història sempre a estat el canvi. Revolució, rebel.lió,

protesta, insubordinació, sedició, vaga, sabotatge, desobediència, han estat elements

indispensables per avançar tot trastocant l"ordre establert. -Sòcrates, Jesús de

Natzareth, Luter, els revolucionaris francesos de 1789, K. Marx, Lenin, Che Guevara,

Solzenitsyn, M.L.King, Ghandi, Mandela, i un llarg etc.-, van saltar del consens al

dissens amb la conseqüent sacsejada social.

Actualment la revolta sembla impossible. La funció dels mitjans de comunicació

consisteix en que la població accepti de bon grat ser sotmesa. Els "progres" lluiten

contra un feixisme inexistent i defensen el sistema capitalista de mercat disfressat de

"democràcia", de tal manera que el mercat suplanta a la sobirania popular, la

desigualtat va en augment i s"atrofien les formes de dissens.

Estem vivint en un sistema Tecnocapitalista de manipulació per consens massiu. Tot i

que Hobbes deia que "el poder absolut de l"Estat no pot accedir a la conciència

individual", el cert és que avui no es reprimeix el dissens: s"evita que neixi. El Poder ja

no castiga cossos, sino que posseeix les ànimes (), i es passa del pluralisme al

monòleg de masses. Tothom pensa i sent el mateix. L"individu es converteix en un àtom

sense identitat: adaptable, sense familia, sense conciència, desarrelat, precaritzat,

consumista i individualista: una munió d"èssers iguals, indiferents, sense capacitat

crítica, presoners d"un Poder que els manté infantilitzats: divertir-se i no pensar. El circ

mediàtic, el clero periodístic i la prostituïda classe intel.lectual imposeml"ortodoxia. No

es pot canviar el món, no es pot dissenyar el futur. S"ha passat de lluitar per aconseguir

la retenció social, a la egoista salvació individual. El Poder domina les consciències. No

calen fogueres perque no hi ha rebels, i els pocs que sorgeixen són eliminats pel

sistema entre els aplaudiments o la indiferència de les masses alienades.

Es suprimeixen drets socials com si fossin privilegis, es privatitza. Vivim en una

"societat asocial": individualista, atomitzada, alienada, "robinsoniana".

Els brots de dissens s"avorten d"arrel pels guardians de lo establert com a políticament.

correcte:

- Si es qüestiona el pensament únic econòmic: comunista

- Si es critiquen els "bombardeigs a civils": nega el dret a defensar-se

- Si es protesta per la retallada de drets: defensa privilegis

Es posa el focus en micro conflictes que oculten el nucli del problema: Dreta- Esquerra,

Ateus-Creients, Cristians-Musulmans, Feixistes-Antifeixistes, Estrangers-Nacionals,

Homosexuals-Heterosexuals, Homes-Dones, Vegetarians-Carnívors. Es a dir, s"aplica

el principi de divideix i venceràs. L"enemic sempre és l"altre, i no el Poder Econòmic

dominant. El rebuig al Poder es fragmenta en milers de conflictes secundaris impedint

un front de lluita unificat. Mentrestant el Poder Financer avança sense oposició. Així, la

lluita amo-esclau és substituïda per la lluita entre esclaus.

El Nou Ordre Mundial promou: la supressió dels Estats, les cultures locals, les

identitats, la crítica, la consciència de classe, els idiomes (es promociona l"anglès

comercial per tal de funcionar eficaçment en el mercat, alhora que s"empobreix el

llenguatge per tal de dificultar l"expressió d"idees). No tolera la diversitat, la pluralitat ni

la diferència. Només desitja la autopista llissa del mercat. Els antics autoritarismes

reprimien el dissens a sang i foc. Avui dia el Poder s"exerceix dissolent qualsevol

alternativa... i el poble sempre tria el que el Poder Financer ja ha triat. I tot això

embolcallat amb la criminal Agenda 2030, perversament presentada com la panacea

que resoldrà tots els problemes de la Humanitat, tot i que abordar aquest tema donaria

per una altra tertúlia.

S"empren eufemismes per emmascarar la realitat:

- Supressió de drets: "Reformes estructurals".

- Ideologia : "Era post ideologia".

- Dictadura dels mercats: "Democràcia".

- Cops d"Estat financers: "Governs tècnics".

- A qui qüestionneoliberala la gran narrativa: "Conspirador, negacionista".

- A qui critica els interessos de la èlit: "Populista".

Cal organitzar-se i:

- Superar les diferències entre els humiliats i crear un front unit.

- PENSAR DIFERENT com a projecte polític.

El dissens sempre es polític: l"enemic és la societat de mercat, el neoliberalisme, el

relativisme i la monarquía del dòlar.

(Disculpeu el errors del text el neoliberal