Esmorzars filosòfics. tema: "grups de pertinença"a càrrec de toni rifé. 6 de juny 2026. cafè de l-òpera. 11:30
Apuntados
6
Plazas libres
18
-
📅
fecha 06 jun 2026
-
🕐
comienza 11:30 - finaliza 14:00
-
🪇
Hombres y mujeres de 18 a 98 años
-
📈
Visitas 64
🔈
🗺 ¿Dónde se hace?
Cafè de l-òpera La Rambla 74 .Ciutat Vella Barcelona.Linea3 Verd,parada Liceo
🌅 Punto de encuentro
Primer piso,sala a la derecha
📜 Información
Normes:
✓Tertulia amb moderador.
✓Temps d-exposició 4 minuts.Es demana la paraula .Las propers intervencions són de tres minuts
✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición .
✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu
✓Demanem puntualitat, sinó pots arribar a l-hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.
✓ Apagueu el telèfon,si us plau.
✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar.
GRUPS DE PERTINENÇA Toni Rifé
Els grups de pertinença són conjunts de persones amb els quals un individu s-identifica, atenent a vincles que poden ser de sang, nacionalitat, gènere o raça, entre altres. I comparteix valors, normes, creences, que conformen identitat i sentit d-unitat. El grup de pertinença bàsic és la familia. Altres poden ser els amics, equips esportius, comunitats religioses, col.lectius socials o nacionals, etc. Formar part d-un grup implica sentir-se integrat, estimat, valorat i respectat. Construïm la nostra identitat basant-nos en gran mesura en la manera com ens perceben els altres membres del col.lectiu. Ser marginat, i fins i tot expulsat del nostre grup, pot provocar indefensió, desorientació, ansietat i depressió. Un exemple paradigmàtic d-això que estic comentant seria el bullying, consistent en l-agressió constant i repetida d-un grup d-alumnes contra un individu aïllat.
La lleialtat i defensa dels nostres grups de pertinença pot derivar en la gestació d-actituds de rivalitat, d-antipatia i fins i tot d-odi respecte d-altres col.lectius conceptuals com a rivals. Races, nacionalitats, esports i política esdevenen espais on l-antagonisme "nosaltres - ells" es manifesta de manera més acusada.
Com que ens trobem en una tertúlia filosófica i es tracta de buscar-li tres peus al gat, em permetreu que plantegi alguns interrogants al voltant del tema que estem tractant avui:
Hi ha col.lectius amb algunes particularitats que els distingeixen dels grups de pertinença dels que hem parlat fins ara. Estic pensant, per exemple, en organitzacions mafioses, en càrtels de la droga, en bandes llatines, traficants d-armes o traficants de persones. En ètnies amb unes característiques molt específiques com pot ser la dels gitanos. En agrupacions de marginats socials en un sentit ampli. En -La Legión- o l-exèrcit. Alcohòlics anònims, Testimonis de Jehovà, Opus Dei, maçoneria, i qualsevol secta de les moltes que n-hi deuen haver, i de diversa naturalesa. Creieu que en aquestes comunitats el sentit de pertinença, de fidelitat i de lleialtat al grup pot arribar a ser més imperios que en els grups plenament integrats en la societat? Aquest sentiment tribal pot arribar a esdevenir una presó mental, emocional? Fins a quin punt el sentit de pertinença, a banda de seguretat, pot arribar a crear dependència?
I més preguntes:
- Quins són els vostres grups de pertinença primordials?
- Us heu arribat a sentir marginats o heu estat exclosos d-algun grup?
- Heu sofert bullying, o bé l-heu fet patir a algú altre?
- Què en penseu dels individus absolutament aïllats: sense familia, sense llar, sense amics, mal mirats, desarrelats de tot i de tothom, sense recolzament de cap tipus i obertament rebutjats?
- Penseu que la societat d-avui dia, tan líquida, tan inestable des de tants punts de vista, esdevé un obstacle per a la creació de grups de pertinença sòlids?
- Pot ser que l-instint gregari de l-èsser humà es vagi reconvertint en quelcom diferent com a conseqüència de la comunicació més freda, més impersonal, mancada de "carnalitat i presencialitat" a que dona lloc el món virtual?
- Creieu que la globalització, amb els seus problemes inherents, com pot ser la immigració descontrolada, es susceptible de fomentar grups de pertinença enfrontats, dins d-un mateix territori, amb la consegüent tensió social?
El idealistes o ingenus?, defensaran que tots som germans, que formem un grup de pertinença elemental que ens vincula i que la raça humana està condemnada a entendre-s, si de sobreviure es tracta. Mentre que n-hi haurà d-altres que defensaran que hi ha una multiplicitat de races i que cada una té unes característiques i un destí diferent. Amb la qual cosa l-accentuació de les diferències esdevindrà motiu de conflicte i divisió. Em temo que l-arribada de la IA contribuirà a crear una jerarquia encara més acusada entre els èssers humans, i que l-elit que disposi del control de la IA es constituirà en un grup de pertinença capaç de dissenyar un escenari que ara per ara, i atenent al que coneixem de la naturalesa humana, no resulta massa esperançador.
Esmorzars Filosòfics porta molts anys funcionant també hi ha que comptar els altres dos grups, Cine i Teatre, i Calaix de sastre. Les tertúlies presencials, centrant-nos en un tema o una pel.lícula, amb la possibilitat de parlar i escoltar de manera democràtica i ordenada, faciliten el coneixement mutu i ajuden a crear comunitat. Les nostres tertúlies afavoreixen l-intercanvi d-idees, de punts de vista, i tot això acompanyat de la teatralització a que dona peu el tarannà de cadascú. Tota aquesta liturgia, des de la tria del tema, la seva publicació al xat, la presentació per escrit del ponent, el canvi d-impressions previ en el xat, la culminació el dia de la tertúlia al Café de l-Òpera, i el posterior dinar, creen un vincle que el pas del temps, amb èpoques millors i pitjors, ha demostrat ser ferm i constant. Tot i això, us pregunto: podem considerar-nos un grup de pertinença? Dóno per descomptat que no hi haurà una resposta unitària, i tot dependrà del grau d-implicació i temps que cadascú de nosaltres li dediqui i dels vincles que l-uneixin amb els altres membres de la comunitat. El cert, però, és que existeix un "nucli dur" que ha anat variant al llarg del temps, i que sempre s-ha preocupat per mantenir encesa la flama. Recordo, per exemple, com Pepa Izquierdo va agafar les regnes desprès del covid, i com de mica en mica vàrem aconseguir revitalitzar el grup fins arribar on ara ens trobem.
Ha arribat l-hora, doncs, de mirar-nos als ulls i tractar de respondre a les qüestions plantejades i a d-altres que de ben segur aniran sortint.
Disculpeu els errors ortogràfics.
✓Tertulia amb moderador.
✓Temps d-exposició 4 minuts.Es demana la paraula .Las propers intervencions són de tres minuts
✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición .
✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu
✓Demanem puntualitat, sinó pots arribar a l-hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.
✓ Apagueu el telèfon,si us plau.
✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar.
GRUPS DE PERTINENÇA Toni Rifé
Els grups de pertinença són conjunts de persones amb els quals un individu s-identifica, atenent a vincles que poden ser de sang, nacionalitat, gènere o raça, entre altres. I comparteix valors, normes, creences, que conformen identitat i sentit d-unitat. El grup de pertinença bàsic és la familia. Altres poden ser els amics, equips esportius, comunitats religioses, col.lectius socials o nacionals, etc. Formar part d-un grup implica sentir-se integrat, estimat, valorat i respectat. Construïm la nostra identitat basant-nos en gran mesura en la manera com ens perceben els altres membres del col.lectiu. Ser marginat, i fins i tot expulsat del nostre grup, pot provocar indefensió, desorientació, ansietat i depressió. Un exemple paradigmàtic d-això que estic comentant seria el bullying, consistent en l-agressió constant i repetida d-un grup d-alumnes contra un individu aïllat.
La lleialtat i defensa dels nostres grups de pertinença pot derivar en la gestació d-actituds de rivalitat, d-antipatia i fins i tot d-odi respecte d-altres col.lectius conceptuals com a rivals. Races, nacionalitats, esports i política esdevenen espais on l-antagonisme "nosaltres - ells" es manifesta de manera més acusada.
Com que ens trobem en una tertúlia filosófica i es tracta de buscar-li tres peus al gat, em permetreu que plantegi alguns interrogants al voltant del tema que estem tractant avui:
Hi ha col.lectius amb algunes particularitats que els distingeixen dels grups de pertinença dels que hem parlat fins ara. Estic pensant, per exemple, en organitzacions mafioses, en càrtels de la droga, en bandes llatines, traficants d-armes o traficants de persones. En ètnies amb unes característiques molt específiques com pot ser la dels gitanos. En agrupacions de marginats socials en un sentit ampli. En -La Legión- o l-exèrcit. Alcohòlics anònims, Testimonis de Jehovà, Opus Dei, maçoneria, i qualsevol secta de les moltes que n-hi deuen haver, i de diversa naturalesa. Creieu que en aquestes comunitats el sentit de pertinença, de fidelitat i de lleialtat al grup pot arribar a ser més imperios que en els grups plenament integrats en la societat? Aquest sentiment tribal pot arribar a esdevenir una presó mental, emocional? Fins a quin punt el sentit de pertinença, a banda de seguretat, pot arribar a crear dependència?
I més preguntes:
- Quins són els vostres grups de pertinença primordials?
- Us heu arribat a sentir marginats o heu estat exclosos d-algun grup?
- Heu sofert bullying, o bé l-heu fet patir a algú altre?
- Què en penseu dels individus absolutament aïllats: sense familia, sense llar, sense amics, mal mirats, desarrelats de tot i de tothom, sense recolzament de cap tipus i obertament rebutjats?
- Penseu que la societat d-avui dia, tan líquida, tan inestable des de tants punts de vista, esdevé un obstacle per a la creació de grups de pertinença sòlids?
- Pot ser que l-instint gregari de l-èsser humà es vagi reconvertint en quelcom diferent com a conseqüència de la comunicació més freda, més impersonal, mancada de "carnalitat i presencialitat" a que dona lloc el món virtual?
- Creieu que la globalització, amb els seus problemes inherents, com pot ser la immigració descontrolada, es susceptible de fomentar grups de pertinença enfrontats, dins d-un mateix territori, amb la consegüent tensió social?
El idealistes o ingenus?, defensaran que tots som germans, que formem un grup de pertinença elemental que ens vincula i que la raça humana està condemnada a entendre-s, si de sobreviure es tracta. Mentre que n-hi haurà d-altres que defensaran que hi ha una multiplicitat de races i que cada una té unes característiques i un destí diferent. Amb la qual cosa l-accentuació de les diferències esdevindrà motiu de conflicte i divisió. Em temo que l-arribada de la IA contribuirà a crear una jerarquia encara més acusada entre els èssers humans, i que l-elit que disposi del control de la IA es constituirà en un grup de pertinença capaç de dissenyar un escenari que ara per ara, i atenent al que coneixem de la naturalesa humana, no resulta massa esperançador.
Esmorzars Filosòfics porta molts anys funcionant també hi ha que comptar els altres dos grups, Cine i Teatre, i Calaix de sastre. Les tertúlies presencials, centrant-nos en un tema o una pel.lícula, amb la possibilitat de parlar i escoltar de manera democràtica i ordenada, faciliten el coneixement mutu i ajuden a crear comunitat. Les nostres tertúlies afavoreixen l-intercanvi d-idees, de punts de vista, i tot això acompanyat de la teatralització a que dona peu el tarannà de cadascú. Tota aquesta liturgia, des de la tria del tema, la seva publicació al xat, la presentació per escrit del ponent, el canvi d-impressions previ en el xat, la culminació el dia de la tertúlia al Café de l-Òpera, i el posterior dinar, creen un vincle que el pas del temps, amb èpoques millors i pitjors, ha demostrat ser ferm i constant. Tot i això, us pregunto: podem considerar-nos un grup de pertinença? Dóno per descomptat que no hi haurà una resposta unitària, i tot dependrà del grau d-implicació i temps que cadascú de nosaltres li dediqui i dels vincles que l-uneixin amb els altres membres de la comunitat. El cert, però, és que existeix un "nucli dur" que ha anat variant al llarg del temps, i que sempre s-ha preocupat per mantenir encesa la flama. Recordo, per exemple, com Pepa Izquierdo va agafar les regnes desprès del covid, i com de mica en mica vàrem aconseguir revitalitzar el grup fins arribar on ara ens trobem.
Ha arribat l-hora, doncs, de mirar-nos als ulls i tractar de respondre a les qüestions plantejades i a d-altres que de ben segur aniran sortint.
Disculpeu els errors ortogràfics.
