Cafè de l-Opera, La Rambla, Barcelona
Altell del cafè de l-òpera,sala dreta.
Tertúlia filosòfica. Tema : " Filosofar la infància" ( Proposta d"exercici de nostàlgia positiva). A càrrec d"en Jordi.
*Text Tertúlia* - (1/3)
D"igual manera que el cos conserva d"alguna manera tots els estadis evolutius previs a ésser humà, també les etapes de la nostra evolució biogràfica personal formen part de nosaltres i ens son presents, no sempre de forma conscient o voluntària. Recollint els continguts de les dos darreres tertúlies, i focalitzant la etapa de la pròpia infància, ens trobem sovint encarant-la o pensant-la com a records més o menys seleccionats i amb una bona dosi de nostàlgia i contingut emocional.
També és possible, no obstant, enfocar-la d"una manera filosòfica, observant, pensant i analitzant-ne els components i el funcionament usant aquells fragments que a cops involuntarianment s"ens fan presents d"una manera o altra, ja sigui a manera de la famosa magdalena proustiana, o en algun somni, o en aquelles petites coses machadianes que ens han deixat aquells temps i que trobem a voltes sobtadament. La filosofia, en aquests casos, ens permet de fer una reflexió introspectiva assajant. una mirada de forma fenomenològica, xo és, impersonal i sense judicis previs, usant aquests fragments com a material a examinar.
*Text tertúlia* - ( 2/3)
A vegades una olor, un sabor, una remor o un color venen del més remot, transmutats en present.
L"exercici reflexiu, filosòfic o poètic (que en son parents) és llavors amb el llenguatge que és fa possible, fent-nos alhora conscients de la dicotomia presència/absència que el fet d"emparaular comporta, a causa de tot allò no triat en un explicar inevitablement incomplert per tot allò que és queda al tinter, be per no haver-ho escollit o per no tenir paraules justes que serveixin per descriure-ho.
*Text tertúlia* - (3/3)
La infància, literalment, ens descriu a aquell, l""infant", que (encara) no parla.
El ser abans del llenguatge, on es viu en la pura percepció sense paraules.
Després s"aprèn a parlar, però ¿desapareix aquest silenci interior primer perdut en en el permanent torrent de paraules interior del pensament?
¿o està encara present en segon pla, com a fons, i aflora encara a vegades en tota la seva nuesa i rotunditat?
¿no ens trobem a vegades que alguna cosa ens deixa muts, o percebem davant alguna cosa un "deja vu" indescrip.tible?
Ja no som nens, però el silenci de la infància
¿ja no hi és?
¿o és involuntari?
¿o potser és un recurs que podríem recuperar i usar, si aconseguíssim percebre comprendre?
Reflexionar sobre això seria doncs un primer exercici de filosofia pràctica que es proposem, si us ve de gust, per la propera tertúlia.
Us esperem a tots.
✓Tertúlia amb moderador. Amb temps per intervenir. Primera intervenció 4 minuts i 3 minuts per el reste.
✓Consumició obligatòria, Cada un es puja la seva consumició.
✓Puntualitat. Si no podeu arribar a l"hora,espereu que la persona que parli,acabi.
✓A les 13 h. Fem un intermig per anar al lavabo, fumar. Decidim el tema per la pròxima tertúlia.I qui es queda a diunar
✓Despres de la tertúlia,els que vulguin van a dinar. (No es part de la tertúlia).Escollim restaurants que són a prop i menú econòmic