Esmorzars filosòfics. tema: " ens deixem canviar per el consumisme"a càrrec d-en jordi. cafè d-òpera. 11:30
Apuntados
7
Plazas libres
19
-
📅
fecha 22 nov 2025
-
🕐
comienza 11:30 - finaliza 14:00
-
🪇
Hombres y mujeres de 18 a 98 años
-
📈
Visitas 76
🔈
🗺 ¿Dónde se hace?
Cafè de l-Opera, La Rambla, 74.Barcelona Ciutat Vella.
🌅 Punto de encuentro
Primer piso,sala a la derecha
📜 Información
Normes:
✓Tertulia amb moderador.
✓Temps d-exposició 4 minuts.Es demana la paraula
✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición .
✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu
✓Demanem puntualitat,sino pots arrivar a l-hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.
✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar
Ens deixem canviar pel consumisme?Presenta Jordi
La qüestió però, és si realment tenim alternativa per triar-ho individualment, un cop hem permès fins i tot em ajudat sense ser-ne del tot conscients que tota la societat la nostra i amb la globalització, progressivament amb la de tot arreu hagi esdevingut a tots els nivells una “societat de consum” o millor una “societat de consumidors”, on tota la estructura del sistema és fonamenta i es refereix, com a principi, i com a finalitat al consum.
D’aquesta “revolució consumista” Zygmunt Bauman en fa una anàlisi extensa i demolidora en diversos treballs . Concretament baso la síntesi i els punts a remarcar en “Vida de consumo”, FCE 2007 i en “Reflexions sobre la Modernitat Líquida de Zygmunt Bauman”, de Cristian Palazzi, UOC 2011.
Segons exposa Bauman, a partir de l’esforç de la modernitat per aplicar la raó, el dubte metòdic i el mètode científic, a donat lloc en aplicar-se exhaustivament a un fenomen, el consumista, que escapa al seus objectius inicials.
Així veiem com el model de “Societat Productora” s’ha vist al final substituïda per una “Societat Consumista”, que ha acabat per implantar-se pràcticament de manera universal i constitueix ara mateix el model de sistema vigent i predominant, pràcticament en solitari fora de excepcions minoritàries , globalment a arreu del mon. I les societats que no han estat encara absorbides, tenen assumit que és aquí on volen arribar, o on no tenen cap altre remei que arribar.
Els canvis, si be no son sempre explícits, s’han produït progressivament a molts nivells i amb profunditat, tant al sistema polític, econòmic i social, com en la mentalitat individual, aspiracions, comportament, moral, a la identitat pròpia, a la psicologia, a la socialització i fins i tot la percepció del mon de cadascú i en conjunt.
Hem passat d’un societat la productora on és valorava la producció i el treball com a estructura de identificació personal i col·lectiva, amb els valors de produir, aconseguir i conservar, tenint com a objectiu uns models de estàndard que un cop assolits donaven reconeixement social, seguretat i estabilitat, i estaven basats en una estructura sòlida i perdurable, i unes institucions estatals públiques que garantien serveis i protecció i promovien aquests valors, que també es feien extensius a les relacions socials, la família, la cultura, educació, etc., I que han tingut com a fites màximes la declaració dels Drets Humans, a partir de els valors il·lustrats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat i la estructura de l’Estat del Benestar, I on les directrius i normes , els models socials i econòmics es triaven, decidien i es promovien des de les estructures administratives públiques, sota control democràtic.
A una “Societat Consumista” , on s’ha implantat el “Lliure mercat” com a ideal i objectiu a assolir. I on ara el control, la elaboració de models socials, econòmics, ...son ja no en l’Estat ni en els representants democràticament escollits, sinó en les entitats privades, principalment grans corporacions internacionals que dissenyen, promouen i eduquen, i codifiquen un model de societat on el consum esdevé el motor i l’objectiu unidireccional i exclusiu, a la mida dels seus interessos sense gairebé cap trava. Una societat consumidora que ha acabat per exigir el consumir-se a ella mateixa.
Trobem doncs que l’afany d’ordre i de compromís proposat per la societat de l’era moderna han acabat per fer esclatar les eines que la feien possible i que els seus principis rectors s’esfondressin tot substituint “els vincles que condicionen la reciprocitat humana i la mútua responsabilitat pel vincle dels diners. Donant lloc una racionalitat instrumental Weber o sols determinada per la economia Marx
I així s’ha produït una privatització dels ideals de convivència política, en la qual el pes de la responsabilitat recau principalment sobre els individus agafats d’un en un, sense que hi hagi la possibilitat de confiar en estructures solides que tenien la funció de dotar de garanties col·lectives al conjunt de persones que componen la societat.
Com diu Bauman “És així que els poderosos d’avui son aquells que rebutgen i eviten el que és durable i celebren allò efímer, mentre que els que ocupen el lloc més baix -contra tot el que es podia esperar- lluiten desesperadament per aconseguir que les seves possessions fràgils, vulnerables i efímeres durin més i els ofereixen serveis duradors”
Avui en dia la economia s’ha imposat gràcies a la dissolució dels valors polítics i només queden consumidors, que creient-se lliures, necessiten una eterna presa de corrent per carregar els seus telèfons mòbils. Ningú no adverteix que aquesta presa de corrent continua sent una forma de dominació, amb la diferencia que ara el poder està a tot arreu.
Vivim una llibertat, la del consumidor, que ha acabat amb la llibertat real. Un ja no pot escollir ser consumidor, està obligat a ser-ho, Bauman ho resumeix de la manera següent: “Com més gran és la nostra llibertat individual, menys rellevant resulta per el mon en el qual la posem en pràctica. Quan més tolerant es mostra el mon amb el que escollim, menys obert a la nostra elecció està el joc al que juguem, el fet mateix de que juguem o la manera com juguem”
Vivim unidireccionalment alimentant-nos de productes espuris i generant residus a favor d’un futur millor que mai no arriba. Creiem que som lliures, però estem condemnats a consumir, i així ens ho ensenyen des de petits. Nous mètodes, més subtils, ens fan caure en rutines que venim assumint des de nens i que ens impel·leixen a seguir el corrent sense plantejar-nos les conseqüències que té.
Hem transformat el somni modern de l’emancipació a través de la raó, per una defensa ultrança de l’estatu quo que garanteixi la independència a cadascun dels seus actors, però sols si actuen d’acord amb les normes.
Tot consumidor avui dia ha de ser artista de la seva pròpia vida, sempre d’acord, això si, amb les lleis del mercat i que inconscientment l’impulsen a consumir més i més.
El resultat és que cap estructura del passat no es sosté, i les poques propostes contemporànies que tenen en compte les diferents velocitats i les diferents situacions a les que els essers humans ens socialitzem no prosperen, és el cas per exemple de l’Estat del Benestar els principis del les quals no son altres que la protecció de les víctimes col·laterals d’aquesta forma de vida: els exclosos, els pàries, de la classe marginada. Dues dècades després de la seva formulació es troben en franc retrocés.
També les directrius de la societat de consumidors ha acabat aplicant-se a les relacions afectives:
hem acabat per assumir en tot les normes de la societat consumista actual: Que consumim pel mer fet de consumir i que el fet de fer-ho no garanteix en absolut la plena satisfacció dels nostres desigs. Consumir l´únic que reclama és continuar consumint, en una cursa absurda per tenir allò que demà no ens importarà el més mínim, que no ens haurà d’importar, taxativament, el més mínim. La frustració permanent no és tan sols desitjable, sinó imprescindible per mantenir el ritme de consum. el cas p ex de la obsolescència programada, però a tots els nivells
El pas d’una societat productora, que necessitava la progènie per mantenir-se, a una societat consumista en la qual els lligams i els llaços afectius “embruten” les relacions humanes, ha provocat fins i tot una transformació de la nostra idea de família.
Amor i sexe s’han transformat en productes de consum, esquius d’una banda, subjectes a les lleis del “mercat emocional” de l’altre.
Bauman remarca que els mitjans de comunicació moderns, en especial als fòrums virtuals i als terminals de telefonia mòbil, tendeixen a acabar amb la reunió física, o com també s’anomena , presencial
La cultura consumista suposa doncs diverses transformacions respecte al model de producció al que estàvem acostumats:
- El canvi del llarg termini per la immediatesa
- La relegació a la privacitat del individu dels interessos col·lectius
- La translació de les garanties estatals a la responsabilitat social de les empreses
- La transformació obligatòria de cada individu en consumidor i en producte al mateix temps
El resultat d’això és que tot aquell que no sigui capaç de consumir, i de presentar-se ell mateix com a producte adient a la demanda del “mercat”, passa a ser “l’exclòs del joc”, el destí del qual és l’allunyament de les condicions socials, de manera que no destorbi l’ordre consumista del mercat.
Aquesta és doncs una de les conseqüències de la radicalització del model de societat, i com que la forma de vida consumista cada vegada abasta més parts del planeta, produeix cada vegada més inadaptats.
Doncs d’això, si us ve de gust parlarem a la propera tertúlia
Us esperem a tots.
