Esmorzars filosòfics. tema: "decreixement econòmic" a càrrec de francesc valls. 9 de maig 2026.11:30. cafè de l-òpera
Apuntados
7
Plazas libres
18
-
📅
fecha 09 may 2026
-
🕐
comienza 11:30 - finaliza 14:00
-
🪇
Hombres y mujeres de 18 a 98 años
-
📈
Visitas 59
🔈
🗺 ¿Dónde se hace?
Cafè de l-Opera, La Rambla, 74.Ciutat Vella Barcelona.Linea verda 3 LiceuBarcelona
🌅 Punto de encuentro
Primer piso,sala a la derecha
📜 Información
Normes:
✓Tertulia amb moderador.
✓Temps d-exposició 4 minuts.Es demana la paraula .Las propers intervencions són de tres minuts
✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición .
✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu
✓Demanem puntualitat, sinó pots arribar a l-hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.
✓ Apagueu el telèfon,si us plau.
✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar
DECREIXEMENT ECONÒMIC
Cada any hi ha una data on el WWF, el Fons Mundial per a la Natura, ens diu que el món ja ha consumit tot el que és capaç de produir en un any. L-any 2025 va ser el 24 de juliol. A l-estat espanyol, el dia va ser el 23 de maig. Ens passem una gran part de l-any gastant productes que hauríem de gastar al futur.
Per altra part, la distribució de la riquesa és nefasta, segons Oxfam les 10 persones més riques del món tenen els tanta riquesa com els 3.100.000.000 més pobres. Segons l-Institut Mundial de Recerca Econòmica i Desenvolupament, el 1 de persones posseeix el 40 de riquesa i el 10 més ric posseix el 85 .
Aquests càlculs són una mostra que els recursos i el consum de matèries primeres està en mans de molt poques persones, que fan tot el possible perquè la resta de la humanitat, nosaltres, comprem per fer-los encara més rics i contribuïm conscientment o inconscient a seguir malbaratant els recursos que queden.
La història ens parla de civilitzacions que han desaparegut perquè han gastat més recursos dels que podien obtenir.
A més, el sistema econòmic actual, tant el capitalisme com el socialisme, tenen com a objectiu el creixement indefinit. No és possible. Veiem com augmenta la desforestació, la erosió, l-escalfament global i disminueix la biodiversitat i la quantitat de matèries primeres. El remei no passa per seguir creixent i produint, al contrari, passa pel decreixement i el repartiment del que tenim. Per acabar amb una economia que en poc més de mig any consumeix els recursos de tot un any, i per evitar que la part més rica de la població, un 10 , tingui el 85 de la riquesa, un robatori evident al 90 de la humanitat.
El model actual es basa en:
1 Augment dels costos energètics.
2 Efecte rebot, si augmenta l-eficiència el preu de la matèria primera baixa, i augmenta el seu consum.
3 Les solucions basades en noves tecnologies necessiten nous productes com liti, coure, que també s-encariran i s-acabaran
4 El reciclatge és útil, però necessita energia i el seu cost el fa sovint inviable, com passa amb el plàstic.
El decreixement significa que el nord global ha de compartir la seva riquesa amb el sud global. La producció i el consum han de satisfer les necessitats bàsiques de la població. El treball hauria d-estar encaminat a una feina satisfactòria i productiva, reduir jornades laborals, utilitzar recursos renovables, democratitzar l-economia.
Tot això significa un canvi total de com entenem les relacions humanes. Un canvi tant útopic com necessari. Canvi de conducta personal aquí tots hi podem començar, com de lluita social, ferma i feta pas al pas. I amb generositat, perquè el nostre país gasta més que el que pot renovar, cosa que ens fa una mica còmplices de la misèria que hi ha al món
