Esmorzars filosòfics. cafè de l-òpera. tema:-ulises,un arquetip del nostre temps-. presenta jordi dissabte 13 de septembre 2025. 11:30

Normes:

✓Tertulia amb moderador.

✓Temps d"exposició 4 minuts,pròximes intervencions 3 minuts..Es demana la paraula

✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición obligatoriament.

✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu .

✓Demanem puntualitat,sino pots arrivar a l"hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.

✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar

" Ulisses: un arquetip del nostre temps".

(Presenta Jordi)

Molt extens és el llegat que ens arriba del mon antic i que encara fonamenta molts dels models , costums, idees, conceptes i maneres de imaginar, decidir, actuari de dir encara al nostre segle XXI

De entre tot això, el mon grec (els romans s’hi van basar, i fins i tot l’ Egipte no ens seria tan conegut sense l’esforç i curiositat del historiadors i traductors grecs promocionats pels Ptolemeus) destaca per la gran fecunditat de avenços que ens aporta. Encara avui la nostra civilització te com a base , en filosofia, política, literatura , història, teatre i un tant per cent considerable de paraules que hi provenen directament d’aquell llenguatge dels deus, començant pel mateix alfabet, les lletres i la morfologia, evolucionades per ells dotant-les d"una flexibilitat que ens permet, encara ara i amb un mínim de signes, poder emparaular el mon, que també vol dir pensar-ho, crear-lo de nou a escala humana, anomenar-ho tot, explicar, deduir, calcular, narrar...

Dintre de les narracions, van aconseguir d’una manera notable el representar i simbolitzar tot el ventall d’elements i trets diferents que son característics de la humanitat, passions, inclinacions, habilitats, virtuts i defectes, encarnats en un elenc molt ric de diferents tipologies de deus, herois, forces de la natura, que permetien dialogar-hi i al mateix temps explicar-se a si mateixos i als altres, invocar, apel·lar, concentrar-se, inspirar-se i recrear al mon “mortal” aquests models i miralls de l’ànima humana: els arquetips, tal com Jung els va anomenar (alguns tan fonamentals com Èdip, Sísif, Electra i altres son amplament coneguts i utilitzats avui dia)

De entre tots ells ¿per què destacar doncs a Ulisses com un model com més va més paradigmàtic just al moment actual?

Perquè entre tots els deus, semi-deus i herois, amb ell, a la Odissea ,apareix la primera imatge de l’home modern.

És la primera vegada en que la narració gira al voltant d’un individu diferenciat

Amb un propòsit determinat, ben definit, al que sempre retorna malgrat tota mena d’adversitats, incertesa i dubtes, cansament, perills constants, i moments de defalliment, desesperació i temptacions de abandonar.

Es capaç de fer-ho posant la seva raó, el seu esforç, les seves habilitats i el seu enginy i el seu coratge.

Es capaç, fins i tot als moments més difícils, d’observar sempre amb plena lucidesa, consciència i concentració l’entorn on és troba immers a cada moment, analitzant les característiques i deduint els avantatges i obstacles, per així poder calcular la manera de sortir-se`n.

No sols això, sinó que la seva curiositat, esperit obert i atrevit l’impulsa a explorar i a aprendre noves maneres de viure, tècniques, arts, i no refusa ser ensenyat i ajudat per qui sap alguna cosa que ell ignora, i així el viatge el va enriquint en recursos i coneixements. (la odissea és també un manual de tècniques del mon antic, pesca, ramaderia, horticultura, construcció, navegació ...)

El viatge també és iniciàtic en el sentit d’una evolució personal en les experiències diverses en el camp espiritual, sentimental, emotiu i relacional. Les diverses figures femenines que coneix i amb qui pacta, lluita, estima, i fins i tot arriba a establir un entorn familiar (te un fill amb Circe) dibuixa al relat un entramat molt notable i obert del caràcter femení , i ens mostra com evoluciona l’heroi amb les relacions que hi estableix, també a nivell arquetípic.

Dones poderoses, intel·ligents, apassionades, que parlen de tu a tu amb l’heroi, sense cap capteniment, i de les quals també aprèn. (Inclosa Penèlope)

També ens mostra com es van adquirint (més al principi el fill Telèmac, però també després Ulisses amb la seva arribada a l terra dels feacis) coneixements de com captenir-se com a foraster que apel·la a la hospitalitat, observar, escoltar, aprendre i saber respondre, l’art de la paraula i el gest en públic, el respecte, la cortesia, i també la importància de la narració per acabar de fer real tot allò viscut i compartir-lo.

Ulisses aprèn també l’art de l’aede, combinant narració i música, el que ara seria un cantautor, vaja (fantàstica la imatge del grup de nois i noies feacis que dansen seguint el ritme de la narració cantada de Ulisses)

I perquè el tema de fons, el del retornar (el nostos, camí de retorn en grec) es mostrat com un impuls enfrontat al de viatjar i descobrir nous mons i costums, és també un leitmotiv arquetípic del ser humà, com a forces motrius bàsiques de la vida que produeixen un equilibri precari, ja que te el preu de la angoixa davant la impossibilitat de retornar a allò que era, perquè també ha canviat. L’única possibilitat seria la de reconstruir-lo de nou conservant la estructura, però que no sempre és possible.

El mateix Ulisses no pot estar-se ni un dia a la llar retrobada, i se’n va just l’endemà cap a alguna terra desconeguda, on amb un rem a l’espatlla anirà terra endins a complir la promesa a Posidó ( la seva part irracional) de bastir-li un temple lluny del mar i a on restar definitivament.

(Diuen alguns que va anar a raure al port d’un empori-danau (literalment: factoria comercial-grega) de les costes occidentals, a la contrada que avui encara anomenen Empordà, i es va endinsar anar pels camins cap a ponent fins al peu del nevat mont Taga, on encara es recorda la història del mariner que va arribar amb un rem que ningú no li sabia dir que era, i que allà es va quedar.

I encara avui a la Masia del Mariner, a Sant Pau de Segúries, en conserven un rem penjat a la porta, per donar-ne fe)

En fi, i d’això, si us ve de gust, en parlarem a la propera tertúlia.

Us esperem a tots.