Esmorzars filosòfics. cafè de l-òpera.tema: - credulitat i incredulitat-.presenta francesc valls.dissabte 27 de septembre 11:30.

Normes:

✓Tertulia amb moderador.

✓Temps d"exposició 4 minuts.Es demana la paraula

✓ Es una activitat gratuïta, pero es te que fer una consumición .

✓Demanar a barra y pujar-ho un mateix,a menys que no pugueu

✓Demanem puntualitat,sino pots arrivar a l"hora,espera per colocar-te,si algú esta parlant.

✓ A la 1 del migdia ,parem per decidir nou tema,i fem llista de qui es queda a dinar

CREDULITAT I INCREDULITAT

Agafo la definició del diccionari segons la qual la credulitat és la inclinació exagerada a creure. Com a sinònims podem trobar candor, ingenuïtat.

D"entrada, dir que aquest escrit serà de poc pensament filosòfic i basat en el dia a dia, i que algunes reflexions estan basades en la meva pròpia ingenuïtat.

La credulitat no té res a veure amb l"anomenat "bonisme", moltes persones, com més horrorosa sigui una cosa, més se la creuem.

Tenim tendència a creure el que ens diuen, sobretot si compleix alguna d"aquestes condicions:

- Ens ho diuen en to de veritat absoluta

- Ens ho diu algú que assegura estar informat.

- Estar d"acord amb la nostra manera de pensar.

- És una frase d"una persona coneguda. Sovint és falsa.

Aquí, un exemple que va passar després d"un dels nostres esmorzars, una persona va dir que la frase del Rajoy "Somos sentimientos y tenemos seres humanos" era una frase de Lao Tse. Alguns s"ho van creure.

Si la credulitat és ingenuïtat, exemples en tenim sentits als nostres esmorzars i/o escrit al WhatsApp del grup.

Exemples de frases que repetim com a certes i no ho són:

- Maquiavel va escriure "el fi justifica els mitjans"

- Asimov va dir que la violència era l"últim recurs de l"incompetent. De fet, això ho diu un personatge, però no sabem quė pensa ell.

Galileu va dir "i no obstant es mou".

Hi ha credulitats que tenen males conseqüències. Ara mateix he rebut un fals missatge bancari. No he picat, però és possible que ho faci en una altra ocasió.

No vull deixar passar que tant dolent com la credulitat és la incredulitat. La persona incrèdula és tan ingènua com la crèdula. Creure que no podem fer res, que estem encantats en tot, que no podem fer res és de persona incrèdula que, com la crèdula, no analitza ni comprova. Si en el cas de la persona crèdula podem pensar que li falta amor propi i seguretat, a la persona incrèdula li sobra supèrbia i narcicisme

És fàcil deixar-se enganyar per falses informacions difoses tant en mitjans tradicionals com per Internet. Ens sembla insuportable no poder saber si un escrit l"ha fet un testimoni dels fets o ha estat inventat, però hi ha maneres fàcils de detectar d"on ha sortit un escrit, una foto o un vídeo, i saber on ha estat generat i si ha estat fet per intel·ligència artificial.

En el dia a dia, podem anar aprenent a comprovar el que rebem i ens sembli sospitós. No és difícil. I, veure que un mateix ha errat, és una bona curs de realisme i obre la ment.

Fins aquí aquesta presentacio. Sé que no es profunda i que té mancances i contradiccions. A veure si al debat podem anar més lluny