Auditori, Calle de Lepanto, Barcelona
A les 18:30h al davant de les taquilles
Preus: 25€ / 35€ /45€/42€/55€
Cadascú compra la seva entrada. (He comprat platea F2)
https://entrades.auditori.cat/falla_28_01_2023?idioma=CA
Claude Debussy: La damoiselle élue (1887-1888; rev. 1902) 20"
Camille Saint-Saí«ns: La muse et le poí¨te en mi m, op. 132 (1910) 17"
Manuel de Falla: Noches en los jardines de España (1909-1915) 23"
Maurice Ravel: Concert per a piano per a la mí esquerra (1929-1930) 19"
Orquestra Simfí²nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Bertrand Chamayou, piano
Vlad Stanculeasa, violí
Charles-Antoine Archambault, violoncel
Marta Mathéu, soprano
Anna Alí s i Jové, mezzosoprano
Cor de noies de l’Orfeó Catalí
Ludovic Morlot, direcció
Després d"un ús literal del cant popular en obres anteriors, Noches en los jardines de España és l"obra més brillant de l"etapa de maduresa de Manuel de Falla, de la mateixa í¨poca que Siete canciones populares españolas o El amor brujo, un període que cristal·litza en la sublimació del material popular i la recreació d"un folklore imaginari. Els Jardins d’Espanya de Santiago Rusiñol representen l’origen creatiu de la partitura: al davant, la naturalesa ordenada per l’ésser humí ; al fons, la visió salvatge i descontrolada d’aquesta naturalesa, tot plegat envoltat d"una atmosfera d"intimitat i misteri. Quatre nocturns per a piano en els seus inicis, finalment van acabar sent tres peces per a piano i orquestra amb una inesgotable evocació d"imatges plí stiques des del primer jardí (“En el Generalifeâ€) sobre una Granada somiada, que aleshores Falla només coneixia a través de l’obra Granada, guía emocional de María Lejárraga.
Desig i mort es donen cita a La Demoiselle élue, escrita per Claude Debussy en ple fervor wagnerií , una cantata sobre el poema de Dante Gabriel Rossetti, que recull l"atmosfera evocadora, tant del text com de l"oli homí²nims.
Escrita en memí²ria d’una amiga i admiradora, i estrenada per Eugí¨ne Ysaí¿e i Joseph Hollman en un moment de gran reconeixement de la seva obra, La muse et le poí¨te (La musa i el poeta) ofereix un magnífic exemple de l"estil líric i refinat de Camille Saint-Saí«ns, que dota els solistes d’una gran llibertat expressiva.
Pocs concerts per a piano dels últims cent anys gaudeixen de la forí§a simbí²lica del Concert per a la mí esquerra, una de les obres més rodones de Maurice Ravel, composta per al pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut el braí§ dret a la Primera Guerra Mundial.