La Marina viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els seus oncles, ties i avis, la Marina intenta reconstruir un relat sobre els seus pares, però tots senten massa vergonya pels conflictes amb les drogues que va tenir la parella, un fet que la presència de la Marina els recorda constantment. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí el que li permetrà reimaginar els seus pares i connectar amb ells. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que la allibera de l’estigma que la família sent cap als seus pares i compleix el seu desig d’entendre el passat. Una pel·lícula sobre la memòria familiar que tanca la trilogia de la seva directora, formada per Estiu 1993 i Alcarràs.