Tertúlia filosí²fica l’home ¿neix bo o dolent?

🗺  ¿Dónde se hace?

La Rambla, 78, Barcelona



🌃  Punto de encuentro

Primer pis ,sala de la dreta


🔤  Información

Tertúlia filosí²fica Tema

*L’home ¿neix bo o dolent?*

Moltes son les teories i opinions que s’han anat defensant al llarg de la histí²ria en un o altre sentit. Raons es donen a qualsevol de les dues.

De entrada s’ha de precisar que així² de la bondat o la maldat son conceptes que impliquen un judici de valor, cosa per la qual cal un llenguatge conceptual previ per existeixin i que per tant son, antropomorfismes a banda, especí­ficament propis del ser humí .

D’aquí­ surten els arguments de la innocí¨ncia animal (un altre antropomorfisme, un animal no es culpable ni innocent) la idea de que l’home és quant més “primitiu”, més innocent i extrapolant, més bondadós i de natural social, empí tic i gregari. í‰s la teoria del “bon salvatge”, defensada per Rousseau: “L’home neix lliure (del mal) perí² arreu el veiem encadenat” per a ell és la societat allí² que el corromp.

Una visió completament contrí ria és la defensada per Hobbes, que a la seva obra major Leviatan, postula que a l’home ja neix amarat d’egoisme i de desig insaciable de poder, que no s’apaivagarí  en tant que visqui. Així² el portaria en estat de llibertat a una guerra perpí¨tua, a la intimidació i inseguretat constant, a la violí¨ncia i el caos:

“L’home és un llop per a l’home”

D’aquestes dues maneres de entendre la naturalesa humana sortiran les teories polí­tiques que conformen la organització social moderna: el pensar una cosa o altra ha tingut i te, malgrat no ser-ne conscients, una importí ncia cabdal a la vida de tothom. La primera portaria a definir els Drets Humans com a valors fonamentals per ordenar el mon. La segona a la creació de les lleis fí¨rries de la monarquia absoluta i de l’estat totalitari.

Haurí­em d’afegir per importí ncia el rerefons religiós del judaisme, posteriorment incrementat al cristianisme, amb la noció del “pecat original” que és col·loca en la segona postura prí cticament sempre per definició (o dogma en aquest cas): En convertir-lo Sant Agustí­ en hereditari sols per néixer, el pecat original va passar a ser universal. “Que delito cometí­? Mas si nací­, ya comprendo!” gemega el pobre Segismundo, a “La vida és sueño” de Calderón , molt en aquest context.

Hi han perí², altres postures podrí­em dir neutrals. Una seria dins de la filosofia oriental la representada pel Taoisme, que diu que per anar be, l’univers en general i l’home en particular, ha de existir dins de un equilibri entre contraris que és van alternant en un flux constant: el Yin i el Yang, llum i ombra, masculí­ i femení­, calor i fred, ... be i mal. La cosa estaria en deixar que l’equilibri vingui per si sol.

Altra, dins de la filosofia grega ( abans de passar pel filtre cristií  d’Aquino)i que també defensa un equilibri entre contraris, un mena camí­ del mig basat en aplicar la raó als impulsos humans per a aconseguir acostar-se a la harmonia i la mesura per buscar la felicitat, desenvolupant tot el potencial humí  per aconseguir-ho: seria el camí­ de l’í¨tica creada per Aristí²til. “Allí² que hem de saber, és amb l’acció que ho aprenem” Teoria i praxis, Acció i passió, voluntat i raó. També bona part del que diem i pensem avui dia ve d’aquesta troballa.

Aristí²til no deia que ja fóssim bons a dolents d’entrada, perí² si que naixí­em amb ”aptituds” que ens permetien convertir-nos en una cosa o altra, segons com ho treballéssim. Alguna cosa semblant a així² defensa el lingí¼ista Noam Chomsky, que front a la teoria cognitiva de la “Tabula rasa” (o el cervell com un disc dur formatat en blanc de fí brica) defensa que ja gení¨ticament tenim, a banda dels instints, una aptitud innata si més no per al llenguatge, i per tant per la raó (ves a saber si a fi de be, o no)

I doncs, ¿ que en pensem cadascú? D’així², si us ve de gust, anirí  la propera tertúlia. Us esperem a tots.

✅  Apuntados

• 
• 
• 
• 
• 

  61
• 

  58

📄  Comentarios