Esmorzars filosòfics

Cafe de l'òpera 

Ramblas 74

Primer piso

Actividad gratuita,

Tertúlia con moderador. 

Pedir palabra, 4 minutos por intervención, se puede pedir palabras, tantas veces como lo necesites,para exponer tu idea. 

Consumición mínima. Debes pedirla en la barra y subirla tu. Se ruega puntualidad, pero si llegas tarde, y hay alguien hablando, espera a que termine, para situarte. 

Tema de este sabado: " Las dos naturalezas" presenta Toni. 

Introducció:
A la tardor del 1979, ha fet just quaranta anys, estava jo
passant uns dies a Lausana, a casa d’un conegut, quan vaig
posar-me a escoltar casualment una cinta que, en mig dels seus
cassettes de música, m’havia cridat l’atenció. Era la primera
vegada que escoltava la veu d’un mestre espiritual, un mestre
del qual mai havia sentit a parlar fins llavors i que des del inici em
va causar, tant per les paraules com sobretot pel tò en que les
deia, una forta i duradora impressió.
A la cinta naturalment hi parla de diversos temes, però es el
que aquí avui us presento, el de les dues natures, el que mes em
va impactar i el que mes útil m’ha sigut després durant la vida.

LES DUES NATURES
Extret i traduït d’una conferencia gravada en cassette pel Mestre
Omraam Mikhaël Aïvanhov.

La Pau no arriba fins que la natura inferior se sotmet a la natura
superior. Per simplificar i clarificar, hem resumit aquesta
inmensa manifestació del esser humà, que representa diverses
natures, solsament en dues natures, la inferior i la superior.
Hi ha però molta gent que no sap que hi ha diverses natures en
l’esser humà, molta gent que pensa que n’hi ha una de sola,
bona o dolenta, i això es tot.
Recordeu-vos de la quantitat de conferencies que han sigut
fetes tant sols sobre aquest tema de les dues natures: quines son
les tendencias de la primera, les seves febleses, els seus
defectes, inclinacións, capacitats, les seves maneres,

comportaments, manifestacións i proposits, tot, tot, tot, i de
quina manera es manifesta i treballa. L’hem nombrada “la
Personalitat”.
I també hem donat molts aclariments sobre la natura superior,
que hem nombrat “la Individualitat”; i hem mostrat en quins
casos aquesta ens parla, ens estimula, i com ens inspira i ens
aclareix. I que els humans son d’una tal ignorancia sobre
aquestes dues natures que ho barregen i confonen tot, no saben
discernir ni tenen cap criteri, i sovint, marxen en el vehicle de la
Personalitat i aquesta es manifesta d’una manera tant
desordenada, tant caòtica i sobretot egocéntrica, que tots els
maldecaps i tots els inconvenients s’en segueixen. I hem mostrat
que quan es coneixíen aquestes dues natures, i om arribava a
discernir-les i a posar la natura inferior sota la dominació de la
natura superior, aquesta esdevenia servent i no mestressa, i
l’esser humà beneficiava de tot l’esplendor i totes les meravelles
de la vida.
Tanmateix però, saber quina es la natura que es manifesta en
cada moment del dia i de la vida, poder analizar-se, poder
classificar les coses, tenir una visió clara sobre tots els temes i
tots els problemas, això no es pas donat a tothom. Així doncs,
om cavalca sobre certs desitjos, apetencies, certes inclinacións i
afanys, sense saber que es la personalitat la que ens mana i ens
empeny. La personalitat ens indueix sempre a l’error, ens crea
dificultats, ens condueix per camins sense sortida, i totes les
catástrofes, totes les perdues i tots els cataclismes son deguts a
la personalitat; perque ella es exclusivista, egocéntrica, egoista,
estreta, limitada, cega; no veu les consecuencies. I no sabem
quines son les seves forces i els seus movils, que provenen del
nostre subconscient.
Ara, pel que fa a la Individualitat, no en parlem pas, om no la
coneix, i si om la coneix, una mica, no l’escolta ni la segueix; la

tenim en algún indret prohibida, suprimida, o en tot cas
adormida i empresonada, o potser totalmente enterrada. No se li
permet ni veu ni vot.
Aquells que coneixen aquestes dues natures, que es troben en
tots nosaltres, poden millorar enormement llur vida, embellir-la,
clarificar-la, reforçar-la i sortir de totes les dificultats i
desgracies.
Perque, doncs, quand la natura inferior es sotmesa a la natura
superior arriba la Pau?
Perque la natura inferior es en extrem sorollosa, indisciplinada,
cridanera, no coneix l’armonia ni la pau, desencadena moltes
coses, enreda moltes coses, xoca amb moltes coses, es baralla,
discuteix, ho contradiu tot. Com voleu que la Pau s’instal.li?
Quan la natura superior ve a barrejar-s’hi, dominar, gobernar,
controlar i imposar-se, la natura inferior comença a obeir,
retroba el seu amo, i aleshores esdevé magnífica. Esdevé la
millor obrera. No podeu trobar una obrera millor, es la seva
qualitat mes gran, es torna infatigable. Però nomes quan ella es
sotmesa, obedient i servicial.

Nota: S’ha de tenir en consideración que el que veniu de llegir es
la transcripció literal d’un text oral, que no escrit, i que la
traducció improvisada del francés surt inevitablement un pel
afrancesada.
A.S.M.