Las notificaciones se estan cargando...
En el Paranimf la Universitat
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Cadascú compra la seva entrada a 0€, a partir del 22/04, entant a:
En donen dues com a màxim per persona.
L’emblemàtica Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis es va fundar l’any 1942. Actualment és un cor de cambra que conrea la música antiga i la polifonia religiosa de totes les èpoques, i que participa en les produccions simfonicocorals de l’Orquestra Universitat de Barcelona OUB.
Música dels mestres de capella de la cort imperial dels Habsburg
Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis
Orquestra Universitat de Barcelona
Neil Cowley, orgue
Carles Gumí, director
Programa:
In Expositione Funeris: Libera me Domine, K.54. Johann Joseph Fux (1660-1741)
Requiem aeternam – Kyrie, K.51. Johann Joseph Fux (1660-1741)
Missa dolorosa. Antonio Caldara (1670-1736)
Johann Joseph Fux va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac del Barroc i fou l’introductor de l’estil napolità a Àustria. Hàbil en el contrapunt, l’any 1698 fou nomenat compositor de la cort. Després d’una estada a Roma el 1700, on coneix l’obra de Palestrina, torna a Viena com a mestre de cape-lla de l’església de Sant Esteve. Posteriorment tornà a treballar per a la cort dels Austria. Allí va ser primer mestre de capella amb Antonio Caldara com a segon. L’obra cabdal de Fux va ser el seu tractat Gradus ad Parnassum que va servir de base per a tots els tractats de contra-punt fins a l’època actual. El Requiem-Kyrie és una transcripció d’un manuscrit que es troba a la Staatsbibliothek de Berlin. És una obra per a cinc veus amb acompanyament d’instruments de corda en la que sobretot es manifesta el gran domini del contrapunt per part de l’autor.
Antonio Caldara fou un compositor italià, especialment conegut per les seves òperes i oratoris. La seva enorme producció (més de 3.000 obres) abasta tots els àmbits i formes musicals. Va ocupar càrrecs a Màntua, Roma i Viena, en un moment en el qual la música vo-cal italiana estava experimentant un procés de ràpida evolució. Contractat per l’arxiduc Car-les, es trasllada amb la seva cort a Barcelona on compon i fa representar les primeres òpe-res italianes de la península Ibèrica. La Missa Dolorosa fou composta en 1732 després de la institució per part del papa Benedicto XIII de la festa dels Set Dolors de la Verge, que havia de celebrar-se el divendres anterior al Diu-menge de Rams (tradicionalment anomenat ‘divendres de dolors’). És una obra amb una brillant escriptura coral que mostra l’ofici con-sumat del compositor.
